Feia vent. Els arbres es movien revoltats, brandant a l’aire les seves cabelleres músties. I jo, daixo-daixo, experimentant la vida com una pura inconveniència, estroncada la capacitat del somni, deprimida per la soledat de tantes absències desconegudes.

Antònia Vicens, 39º a l’ombra (Barcelona: Edicions 62, 2002 [1968])

En sortir de misseta, és de llei anar-se’n daixo-daixo, amb qualque companyó antic, cap a sa Plaça Major, i després d’haver-la rodada tota i d’haver-se mesclat amb totes ses bregues de criades i de placeres, després d’haver fet un coverbo amb cada carnisser, anar a recaure a sa Pescateria. Allà passa revista a totes ses taules i pren sa filiació a cada peix, resultant d’aquest examen pràctic, que en temps seu es peix era altra cosa.

Gabriel Maura, Aigoforts (Palma: Moll, 1987 [1892])