credença f

Definició

Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc.

Etimologia

De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.

Usos

  • No va fer cap comentari, la dona es va llevar la jaqueta, ell també, i van començar a buscar. Però no havien buscat per trobar de seguida la carpeta o el sobre amb l’última voluntat de la mare firmada davant de notari, sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador on no hi havia coberts ni tovallons sinó velles factures domèstiques, rebuts i petita paperassa diversa amb la petita història d’una casa on va viure molts anys una dona viuda sola amb la fadrina de tota la vida, fent-se velles les dos a poc a poc…

    Joan F. Mira, Purgatori (Barcelona: Proa, 2003), pàg. 238
  • Salvar els mobles, pensà, és allò que sol dir-se quan en una catàstrofe hom no pot salvar res més, almenys salvar els mobles, i si no tots salvar-ne els més valuosos, una credença, una taula i sis cadires.

    Joan F. Mira, El professor d’història (Barcelona: Proa, 2008), pàg. 175

Tema de la setmana

etimologies curioses

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

farsaatziac -aga