consueta f

Definició

1  Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església, un monestir, una corporació, etc.
2  Manuscrit que conté una peça dramàtica amb les normes per a l’adequada representació.
En algunes comarques té el sentit de ‘xerraire’, especialment ‘portador de notícies i secrets’. «Fer de consueta» o «córrer la consueta»: portar noves, comunicar secrets (Llofriu). «Fer sa consueta»: xerrar, entretenir-se en murmuracions (Ciutadella).

Etimologia

Del llatí consuetus, ‘acostumat’, en la forma neutra plural consueta, ‘coses acostumades’.

Usos

  • Una consueta, en el cas dels pelegrins, no és altra cosa que la relació més o menys detallada de tot allò que fan al llarg del pelegrinatge. Equival a un document en el qual s’explica el ritual amb detall, a més d’anotacions sobre preparatius, sobre les persones que hi participen, els oficis, etc., tot relacionat amb la celebració.

    Els pelegrins de les Useres (València: Consell Valencià de Cultura, 1995), pàg. 79

Tema de la setmana

Els pelegrins de les Useres

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fogassadesllunat