complanta f

Definició

Acció de plànyer-se; expressió de plany.

Usos

  • De res no ens val l’enyor o la complanta,
    ni el toc de displicent malenconia
    que ens posem per jersei o per corbata
    quan sortim al carrer. Tenim a penes
    el que tenim i prou: l’espai d’història
    concreta que ens pertoca, i un minúscul
    territori per viure-la.

    «Ara mateix», al llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)

Tema de la setmana

en record de Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

estrafera mans plenes