Glorificat i denigrat a parts iguals, JFK ha caigut de l’escambell del mite on d’entrada l’havíem col·locat. Però ara sabem coses que abans només intuíem i que el pas del temps ha aclarit. En el quarantè aniversari del magnicidi, dos dels seus col·laboradors més íntims han parlat de l’actitud del president durant la crisi internacional dels míssils de Cuba, l’any 1962. Tots dos han afirmat que aquell dia Kennedy va actuar en contra de l’opinió expressa de la cúpula militar i que l’atac aeri que propugnava el Pentàgon hauria desencadenat fatalment la guerra nuclear.

Narcís-Jordi Aragó, «Lliçó d’història» (El Punt, 8 de desembre del 2003)

Com la caritat és una virtut tan alta, Déu nostre Senyor espera a premiar en l’altra vida als qui l’exerciten i aquí en la terra se complau en enviar-los sofriments, injúries i oprobis. Jo, per altra part, ne seria mereixedor, puix pecador i miserable só, i no estaria gaire o tal vegada mai a l’altura que la divina caritat demana. De tota manera me’n començaren a venir, al principi, de petites; després de més grosses. No valent-s’ho de contar-les totes, una me’n vingué, fa tres anys, que em féu conèixer que anava a caure, si ja no havia caigut, de l’escambell.

Jacint Verdaguer, En defensa pròpia (1895)