casori m

Definició

Casament, noces.

Aquest festeig acabarà en casori. Hi ha hagut casori. Anem a casori.

Etimologia

De casar (de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’, per influx probablement de l’aragonès o del castellà), amb el sufix -ori pres per analogia de l’-ori de mots com purgatori, mortuori, etc.

Usos

  • A més, l’Elies sempre ha constituït un misteri obsessiu per al botiguer, que mai no ha aconseguit d’esbrinar com s’ho fa l’altre per gastar només un parell d’espardenyes mentre un vulgar mortal en malmet quatre, sobretot si tenim en compte que l’Elies no calça mai sabates, ni per la festa major, ja que és del domini públic que les que duia el dia del seu casori les havia emprat a un cosí germà del seu pare.

    Jesús Moncada, «Informe provisional sobre la correguda d’Elies», dins El Cafè de la Granota (1985)
  • Viuda: ¿Em vols fer creure que hagi dit això, la princesa?
    Plaerdemavida: ¡Ho acabo de sentir! ¡I pel forat del pany!
              «Així», tornava encara, «caiguda en el parany
                  aquesta viuda crua i freda
                  es donarà com una seda
              comprenent que un casori secret entre barrots
              li estalvia el suplici funest dels esquellots
    Viuda: ¿D’això ha parlat? Em deixes morta.

    Joan Sales, En Tirant lo Blanc a Grècia (Barcelona: Club Editor, 1972)

Tema de la setmana

Noces i casoris

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bodes sordesmisogàmia