Definició
1 Caixa o tapa metàl·lica que protegeix certs mecanismes.
Càrter d’engranatges, del canvi de marxes.
2 Embolcall, generalment immòbil i metàl·lic, que fa de protecció a un o diversos òrgans mecànics en moviment (biela, cigonyal, òrgans de distribució).
Etimologia
Del nom de l’enginyer anglès Harrison Carter, que el 1889 va fer servir aquest dispositiu en bicicletes per protegir i greixar la cadena.
Usos
Capítol marits: l’única cosa a què pots aspirar és que entenguin que mentre ells t’expliquen la jornada, tu vagis fent altres coses, sense que això vulgui dir ni per un moment que no escoltes amb absoluta concentració la seva narració. Narració que sempre, sempre, fa referència a la feina i no a qualsevol altre àmbit que podria interessar-te molt més. El cas és que les dones dels cirurgians, al cap dels anys, podrien operar a cor obert; les dones dels comptables saben fer balanços amb els ulls tancats; les dones dels mecànics aprenen fins i tot què coi és el càrter.
Sílvia Soler, «Obre’t d’orelles» (Avui, 11 de febrer del 2006)
Tema de la setmana
Epònims derivats de noms d’inventors