carpe diem

Definició

Expressió que apareix a les Odes d’Horaci que ha esdevingut lema de l’actitud vital de gaudir del moment present davant la fugacitat del temps (literalment significa «Aprofita el dia»).

Usos

  • Don Toni assentia amb el cap. Jo experimentava llàstima i vergonya. En el curs de la conversa havia intentat de sortir discretament, però ella em pregà que quedàs.
       —És un favor… La seva presència em fa bé. ¿Comprenen ara per què pint? —afegí incloent-me en aquell plural—. He vengut al món ja vella. Només puc esser una espectadora…
       —Carpe diem —exclamà el senyor quan quedàrem sols—. Es puritanisme ha fet molt de mal, Joan. He conegut casos en què es passa sense transició de s’escrúpol an es desenfreïment. Es protestants haurien de llegir Horaci.

    Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1961])
  • Alternen en Distàncies les primeres versions del que han de ser els temes i els tons predominants en la poesia de [Pere] Rovira: l’acceptació exaltada de les carícies espinoses de la vida, la glorificació de l’amor, el desig, la bellesa i l’amistat; el gust per l’epigrama i per una mena de sàtira de costums actualitzada, el carpe diem alhora apassionat i melancòlic (cal esprémer l’instant perquè no hi ha presents invulnerables), la temptació de l’elegia, el poema meditatiu, escèptic o resignat, on troba paraules noves i justes per a les velles angoixes.

    Enric Sòria, L’espill de Janus. Notes sobre literatura catalana (Barcelona: Proa, 2000)

Tema de la setmana

Locucions llatines

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sine diead hoc