cargolar v

Definició

1  Enrotllar, plegar diverses vegades en rodó alguna cosa sobre ella mateixa o al voltant d’una tija cilíndrica o d’un objecte.

Cargolava un cigarret parsimoniosament.

No em cargolis la cartolina, si us plau.

2  Retorçar.

Dalí es cargolava el bigoti d’una manera molt peculiar.

Quan ens explicava les peripècies que havia passat ens feia cargolar de riure.

També: caragolar

Etimologia

De caragol (pronunciat cargol en català central), nom donat a tots els mol·luscs gastròpodes proveïts de closca, d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, on es troben variants: kauklilia, kakkalausis (provençal cacalaus), kara(k)káuseli, d’on caragol, a través d’un carasgole.

Usos

  • Jo he tingut una de les alegries més sincopades la tarda que Perico, bo i cavant, va descobrir tota una cria d’eriçons; aleshores vaig poder mantenir al palmell de la mà els eriçonets, cargolats en bola plens de punxes com les cloves de les castanyes, i després en descabellar-se oferien al respecte de la meva tremolosa pell, la tebior dels seu morret de porc i de les seves potetes rosades de ratolins celestes.

    Josep M. de Sagarra, Memòries (1954)
  • No recordo
    la casa, no vull fer memòria
    del menjador ni de l’escala ni
    de cada replà.
    Només recordo el vent
    abrupte, cargolant-se
    per l’apagada xemeneia, rebatent
    les portes.
    I la passió
    que m’empenyia cap algú
    que ja no era dins el camp
    sinó dels records.

    Joan Vinyoli, «All time is unredeemable», dins Ara que és tard (Barcelona: Edicions 62, 1975)

Tema de la setmana

Verbs derivats de noms d’animals

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

serpentejarpapallonejar