carabassejar v

Definició

1  Semblar carabassa, tirar a carabassa.

Aquest meló carabasseja. Un groc que carabasseja.

2  Donar carabassa (a algú) en un examen, concurs, etc.

Pel juny el van carabassejar, però al setembre ja va aprovar.

3  Una noia, donar carabassa (a un pretendent).

La Magalí carabasseja tots els seus pretendents.

També: carbassejar

Etimologia

De carabassa, d’un preromà no indoeuropeu carapaccia (o calapaccia, d’on el castellà calabaza i el portuguès cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals.

Usos

  • L’escriptor ha de saber destriar els sentiments reals dels sentiments aparents, és a dir, la veritat de la mentida. Està bé que el nus d’una tragèdia sigui l’amor; seria absurd que fos el sentiment d’una senyoreta perquè han carabassejat el seu promès. En un mot: tot escriptor té el dret de destriar els elements convencionals dels elements reals. I els fets són aquests: els homes i les dones es passen la vida entrant i sortint sense parar de situacions objectivament immorals. És absurd de discutir, ara, si els homes són bons o dolents per naturalesa: des del punt de mira literari, la qüestió és extravagant. El que hi ha de cert és l’experiència produïda per l’observació de situacions i per l’auscultació del material humà.

    Josep Pla, «Mitja hora amb . Autoentrevista» (1927), reproduïda a Caps-i-puntes (Barcelona: Destino, 1983)

Tema de la setmana

Josep Pla estrena blog (el Quadern de notes vistes). 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

combregar amb rodes de molíarraïmar-se