capgròs -ossa adj

Definició

Que té el cap gros.

Usos

  • La rosseta va aixecar un moment la vista i es va trobar amb els ulls d’en Cuello, però va desviar-la immediatament, sense donar cap més senyal de res. En Cuello es va quedar frustrat. Sempre li passava el mateix, no sabia interpretar en absolut la gestualitat de les dones, les mirades, els somriures o la seva absència. Mai no entenia si una noia estava interessada o no a mantenir una conversa. En Cuello sabia que era una mica capgròs, carregat d’espatlles i tenia tendència a suar una mica més del compte. No era gens guapo, vaja. Però no per això deixava de tenir atractiu. Quan en Cuello parlava, les veus s’apagaven i tothom l’escoltava.

    Enric Calpena, Memòria de sang (Barcelona: Edicions B, 2014)
  • Era un rostre de dona, perquè, encara que la veia esborradissa, estava prou a prop per poder distingir que era una dona, molt lletja, capgrossa, amb tot de porus a la pell i un nas enorme.

    Isabel-Clara Simó, Alcoi-Nova York (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 14

Tema de la setmana

Aquesta setmana veurem uns quants mots compostos amb parts del cos. El capgròs que serà granota el retrobarem un altre dia, com també els capgrossos folklòrics.

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “capgròs -ossa”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer-la grossacolltorçar