capellanejar v

Definició

Assemblar-se als capellans, procedir com un capellà, tenir alguna cosa de capellà físicament o moralment.

En Joan de vegades capellaneja, amb els sermons que ens fa.

Etimologia

De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.

Usos

  • El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta de moviment de joventut, d’apariència magra. La paret de Betlem ocupa un bon tros de l’acera dreta i ja li dóna quelcom d’aspecte clerical; els estudiants que per allí transiten, educats entre mossèn Fulano i mossèn Menguano, sembla com si fessin tuf de solterons, i fins en el modo de tallar-se els cabells i de portar el vestit de curt capellanegen.
       Jo mateix, que quasi no tinc res de capellà, si alguna volta, distret, he donat un passeig per aquell tros, m’he trobat al cap d’una estona com si m’entrebanqués amb la sotana, i em venien ganes de pendre polvo, i em venien a la memòria coses en llatí, que no pot ser sinó que en aquella atmosfera se mantinguin constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que en aquell siti.

    Robert Robert, Robert «Les quatre Rambles» (1865), dins Estampes del XIX, a cura de Carles Riba (Barcelona: Catalònia, 1935)

Tema de la setmana

verbs acabats en -ejar

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

capcinejarjustejar