capcinada f

Definició

Moviment del cap, especialment els que es fan quan entra la son; becaina, dormida breu.

Entre capcinada i capcinada mirava un documental sobre els lirons.

Etimologia

Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.

Usos

  • El féu entrar, li donaren el violí i, un cop dins, només ells dos, saltant-se la prohibició va encendre una cigarreta i li tirà el fum a la cara. Quan ell va tossir, va quedar més satisfet, es va asseure en una cadira i es dedicà a vigilar, sense convicció, la feina del luthier. Aviat deixà de fumar i va fer capcinades de son.

    Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz (Barcelona: Columna, 1994)
  • Passàrem aquella nit mig defallides i fent capcinades de son per les cadires, enmig de policies que entraven i sortien amb gran enrenou, i que ens miraven com si haguéssim caigut de la lluna, perquè nosaltres no teníem l’aspecte embrutit que ells estaven acostumats a veure allí. Cap a la matinada van anar portant altres preses, la majoria gitanes.

    Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 93

Tema de la setmana

Zzzzzzzz…

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gitar-seclapar