El Jakob tenia el que ella més admirava, conviccions i prou imaginació i valor per convertir-les en atacs furibunds contra tot el que li semblava reprovable, però era un cap de trons i un faldiller. Van viure junts algunes setmanes a les golfes de l’Alma amb vistes al Danubi, on, segons explicava, «van cardar com si s’hagués d’acabar el món», però va plantar-la sense contemplacions per una altra actriu del cabaret.

Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 117

I com que Saddam Hussein és un malvat dictador que cal abatre —cosa que ningú no discuteix—, vostè ha de celebrar i aplaudir totes les matances, avortaments i tragèdies humanes que són inherents, si bé col·laterals, a les feines de destronament del dèspota. Però si no ho fa, i, a més, s’hi manifesta en contra, vostè és un confús, contradictori, irracional i tumultuari cap de trons.

Jordi Soler, «Visca la guerra!» (El Punt, edició País Valencià, 6-12 d’abril del 2003)