cànter nou fa l’aigua fresca

Definició

Se sol dir per ponderar la il·lusió que es posa en tot allò que s’estrena, ja sigui objecte o situació.
També: «tot càntir nou té l’aigua fresca»

Etimologia

cànter/càntir — Del llatí cantharus, ‘copa gran de dues nanses’, i aquest, del grec kántharos, mateix significat, pròpiament ‘escarabat’.

Usos

  • Als quinze dies, la mestra i el manyà es van casar. La mestra deixà sa casa i se n’anà a viure, amb la seua filla Elvireta, a cal manyà, com és ben natural. I allò era una altra vida! Cànter nou fa l’aigua fresca! (Quina veritat més gran!) Tots quatre, en els primers temps, vivien molt alegres… La taula estava animada, els menjars a punt, la roba més ben preparada que mai; tot eren flors i violes i rialles. I de l’amor que es tenien el matrimoni, no cal ni parlar-ne. Visca la felicitat! Dona Irene no cabia dins la seua tersa i avellutada pell, de la satisfacció. Però el cor humà sempre vol més del que té.

    Enric Valor, «La mestra i el manyà», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 120

Tema de la setmana

Refranys

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cap geperut no es veu el gepa cada bugada perdem (o es perd) un llençol