Definició
Cigar prim i dur de tirar, de tabac inferior; escanyapits. El Diccionari normatiu valencià el defineix així: ‘Puro prim i tort, de mala combustió, d’elaboració artesana i distribució al marge de l’estanc’.
Els caliquenyos es fabriquen sobretot al País Valencià i a Lleida.
Etimologia
Probablement del nom de la ciutat de Cali, a Colòmbia, on es degueren fer originàriament aquests cigars.
Usos
A la Vall d’Alba, bellíssim nom, va pujar un vellet de cara eixuta arrugada, xuplant amb fúria del caliquenyo, que immediatament s’enfarfegava discutint acalorat amb el cobrador, quan pujàvem el coll de la Bassa, i baixant el coll, quan afluixà el soroll del motor, ja li cridava: «Sàpigues que, després del Nostre Senyor, Fidel Castro és l’home més gran que ha parit mare!», seguien discutint i jo, des de l’últim rengle de seients de l’autobús, és l’única cosa que vaig arribar a sentir clara.
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)El formigueig de públic gambant al voltant de la plaça de bous en els moments que precedien la gran vetlada de catch, amb els venedors ambulants de tabac enlairant farias i caliquenyos, els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos, uns altres que, amb una nevera portàtil penjada del coll, oferien cervesa El Turia i gasosa La Esmeralda ben fresca (si tenies sort de comprar-la abans que el gel es diluïra en l’aigua), tota aquella gent marcava el pols d’una ciutat cridanera, potser intencionadament distreta a un futur en l’abisme de la inquietud, però feliç.
Ferran Torrent, Gràcies per la propina (Barcelona: Columna, 1995)
Tema de la setmana
Mots amb denominació d’origen (derivats de topònims)
Sinònim de caliquenyo: rabasseta.
Lloc: horta de València
Al meu cunyat li agradaven els caliquenyos i els feia venir expressament de València.
Fa anys vaig llegir un lingüista i li posava el nom de caliquenya, així en femení.
Entrar al bar d’un poble, havent dinat, i sentir l’olor del fum del caliquenyo barrejada amb l’aroma del “carajillo” mentre quatre pagesos feien la botifarra era com entrar en una catedral i sentir l’olor de l’encens.
Diu Joan Coromines al seu Diccionari etimològic:
“A J. Ruyra, que n’era el més gran fumador conegut, li vaig sentir -quenyo sovint, i en general a tothom, fins el mateix Fabra, que alguna vegada, però molt menys, digué caliquenya. Només el DFa. [DGLC de P. Fabra, 1932] porta aquesta forma: es degué crear per fer-ho concordar amb cigarreta, en lloc del masculí cigarrillo (o cigarret) caliqueño; com que avui sembla haver-se abandonat cigarreta, afrancesat, per cigarret, es podria deixar córrer el desusat caliquenya.”
Per ací per l’Horta, són rabassetes o purets forts. Molt coneguts els d’Alboraia, la Canal de Navarrés… De tota manera, és un comerç que va perdent-se.
El fum dels caliquenyos el recordo pudent i que ofenia els meus narius, parlo de fa uns 70 anys o potser més.