calent de cap

Definició

Que ha begut massa, embriac.

L’havien fet beure més del compte i anava calent de cap.

També: calent d’orelles

Usos

  • Va perdre el món de vista i es plegà. En uns segons, abans de perdre el coneixement, li passaren per l’esment tres imatges fugisseres encavalcades, tres expressions que es fonien en una boirina darrere les òrbites oculars. La de la Blanca quan el mirava de fit a fit amb aquella cara de sentir-se emportada per la febre del desig, en alguna de les seves trobades amoroses; la de l’Agustí del mas dels Bruno que, amb cara d’anar calent de cap, l’amenaçava i l’insultava; i la del senyor Mallol de Reus que li mastegava frases d’intimidació a punta de canó.

    Carles Jardí, «La punyalada», dins L’estiu d’Ulisses i altres contes (Valls: Cossetània, 1998)

Tema de la setmana

Sinònims d’embriac

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bufat -adapilloc -a