cabotejar v

Definició

Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre, o endavant reiteradament.

Amb el tric-trac del carro totes les pageses cabotejaven.

«Arronsà el nas | cabotejant | e morrejant», fan uns versos de l’Espill, de Jaume Roig.

Etimologia

De cabota, de cap, del llatí caput, mateix significat, substituït per capu (d’un suposat acusatiu capum).

Usos

  • Ara que no puc viatjar, sap, va dir després d’un silenci tranquil, contemplar pintures m’entreté molt. Sovint les miro en postals, no m’agraden els museus. I, ¿sap què?, els meus paisatges els veig millor en els cubistes. L’home va cabotejar de forma repetida, i va enumerar a continuació els paisatgistes locals que, inexplicablement, deia, ara no l’ajudaven a rescatar els seus records.

    Mercè Ibarz, A la ciutat en obres (Barcelona: Quaderns Crema, 2002), pàg. 28
  • —El DNI.
       La dona va lliurar el seu document d’identitat i Huertas va prendre nota de les dades. Es deia Clarissa de debò, amb dues esses, i Huertas va cabotejar amb llàstima i va dir «Clarissa, eh, amb dues esses» perquè l’irritaven els noms que ell considerava extravagants. I això que ell no tenia ressaca. La noia va dir: «Sí, senyor» en el to de qui ja s’ha penedit de tots els pecats, assassinats inclosos, i ell va escriure totes les dades a l’ordinador.

    Andreu Martín, De tot cor (Alzira: Bromera, 2008)

Tema de la setmana

Parts del cos que s’han transformat en verbs

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

espeuarullprendre