bugia f

Definició

Espelma; candela d’estearina o de cera blanca.

En fer-se fosc van encendre unes bugies per veure-s’hi.

Etimologia

De l’àrab vulgar Bugîa, àrab Bugâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia (Bejaïa), d’on a l’edat mitjana s’importaven simis i cera.

Usos

  • Fa hores que és fosc
    i es formen caramells de gel
    a les teulades.
    Que n’és de bo tancar el llibre,
    bufar la bugia que crema sobre la taula
    i, a la claror de la llar de foc,
    arraulir-se al llit, sense sorolls,
    per no desvetllar el son d’aquest cos jove
    que ja fa estona que descansa, pur.
    Ara, colgat sota les flassades, tanca
    els ulls i rememora aquest dia
    no gaire diferent de tots els altres.

    Francesc Parcerisas, «Retrat del poeta», dins L’edat d’or (1983)
  • L’espai era estret, fosc i carregat de llibres fins dalt. Em vaig haver d’encendre la bugia jo mateix, abans d’endinsar-me en aquella cova de temptacions. Vaig passar de llarg els primers prestatges, farcits d’aventures i cavalleries; els següents, que suportaven el pes de tractats acadèmics, i encara uns altres que coneixia prou bé, plens de catecismes i llibres de gramàtica. Vaig enretirar unes caixes i vaig davallar pels graons que portaven a la impremta.

    Alfred Bosch, Inquisitio (Barcelona: Columna, 2006)

Tema de la setmana

Manlleus amb denominació d’origen (derivats de topònims)

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xarlatà -anapopelín