bocamoll -a adj

Definició

Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra.

També: bocafluix

Etimologia

De boca i moll, aquest darrer en el sentit de ‘bla, tou’, del llatí mollis, ‘tou, flexible, suau’. Altres mots derivats de mollis són amollar, mullar i mol·lusc.

Usos

  • El delegat de Defensa, destituït per bocamoll. — El ministre de Defensa, Federico Trillo, va ordenar ahir al matí la destitució immediata del delegat del ministeri a Girona, el tinent coronel Francisco José Mateo Seguí, arran d’unes declaracions que el militar havia fet el dia abans afirmant que les dones aspirants a soldats no són capaces de fer ni una sola flexió a terra.

    Tura Soler, El Punt [edició comarques gironines], 18 de novembre del 2000 
  • Ja se sap que en tota barbacoa hi ha el típic bocamoll que diu que domina el tema però no en té ni idea. En condicions normals no fer-li cap cas és optatiu però quan hi ha sequera i bufa el vent és una obligació. De tota manera, no ens creguem tot cofois que ja tenim el culpable i, per tant, el problema resolt. Només cal passejar pel bosc per veure que si no es cremen més hectàrees és ben bé per un miracle. Hi ha brutícia, hi ha imprudències, hi ha poca vigilància, hi ha molta urbanització, hi ha massa abocadors incontrolats, hi ha pocs efectius en contra del foc, i ara resultarà que les culpables són les barbacoes mal apagades.

    Ada Castells, «Criminalitzar la barbacoa» (Avui, 19 de juliol del 2005)

Tema de la setmana

Mots compostos amb parts del cos

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

carallarg -agaltaplè -ena