blegar v

Definició

Acostar els dos caps d’una cosa flexible corbant-la; doblegar.

Blegar una ciutat a contribucions.

Etimologia

Encreuament de plegar i doblegar.

Usos

  • Amb tot, no s’atreví a contradir ni a protestar obertament. Coneixia sa muller i sabia que, com tots els mansos i resignats de consuetud, era capaç de covar en silenci i durant anys ses contrarietats, però que el dia que acabava la paciència, l’esclat era viu i prenia proporcions. I ell els temia, aquells esclats: era feble i covard, amb tota la feblesa i covardia del ser inactiu; se sentia en fals davant d’ella, mancat d’enginy per a convèncer-la quan s’amorrava a una idea, i mancat de fortalesa i decisió per a blegar-la quan pujava al punt de dalt.

    Caterina Albert (Víctor Català), Solitud (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1905]), pàg. 70

Tema de la setmana

Cent anys de Solitud

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esbalandramentgoja