benastruc -uga adj

Definició

Feliç, afortunat.

Tot i que de jove no volia estudiar, finalment la insistència del pare es revelà benastruga i va acabar trobant la seva autèntica vocació.

Etimologia

De ben-, del llatí bĕnĕ, que significa ‘bé’, i astruc, ‘sortós, afortunat’, d’astre, del llatí astrum, i aquest, del grec ástron [άστρον], mateix significat. El contrari de benastruc és malastruc.

Usos

  • Tenim casa pairal
    amb llindar florit i hostes benastrucs.
    El plaer de veure’ls, d’estar junts,
    s’apaga quan ens crida l’alba.

    Ferran Canyameres, «L’aplec de les ànimes», dins Poesia secreta (1955)
  • El dogmàtic, amb manegots, maldentat i boca-rugós, veí del poble, ha volgut que jo tragués el cap per una finestra extrema, sota terrat, d’una casa molt alta que hi ha al capdamunt del carrer. El dogmàtic creu que només ell ensolca i capeix, i que els altres som uns patumots curts de gambals. No sap que els del meu poble hi pugem i hi guaitem cada vegada que els vents anuncien que s’acosten fets benastrucs o infortunis. Aquella finestra té, i ja ve dels temps dels avis, una singularitat: les vistes que un hi mira no són mai les mateixes.

    J.V. Foix, «El bufanúvols de Torremoresca», dins Diari 1918 (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004)

Tema de la setmana

Per equilibrar la setmana de mots precedits pel prefix mal- amb què vam acabar el 2015 i desitjar-nos millors auguris, aquests primers dies del 2016 els dedicarem a mots començats amb ben-.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

malmirarbenhumorat -ada