bastaix m

Definició

Persona que té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana (bastaix de capçana), d’una corda (bastaix de corda), d’una barra (bastaix de barra), etc.

Etimologia

Probablement d’un llatí vulgar bastaxus, format en la llengua franca dels ports mediterranis del baix Imperi a partir de certes formes del verb grec bastázo, ‘portar pesos’, com ebástaxa o bastáxo.

Usos

  • Galy Gay, el brechtià bastaix irlandès que passa de miserable descarregador de moll a suplantar la personalitat d’un soldat britànic a l’Índia colonial, va ser el darrer paper de l’Ovidi [Montllor] aquell any [1970]. «Un home és un home», gairebé com la constatació d’una reivindicació evident però necessària, començava a tancar, al Romea i també amb la companyia Adrià Gual, un cicle de la seva dedicació al teatre. Sense apartar definitivament una estima, necessitava tot el camp lliure per a un altre amor que l’absorbia: la cançó.

    Núria Cadenes, L’Ovidi (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 69-70

Tema de la setmana

oficis

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xocolater -aencaboriar