barboteig m

Definició

Acció o efecte de barbotejar.

barbotejar  (v)

Parlar entre dents, fer embuts.

Etimologia

D’origen expressiu, format amb l’arrel onomatopeica barb-, ‘parlar confusament’.

Usos

  • D’ençà de la mort de l’escriptor, la seva vídua s’havia reclòs a la biblioteca. Una nit d’hivern, la va despertar un barboteig de paraules incomprensibles. La veu adolorida del poeta, com sortida del son o de la febre, semblava surar entre els objectes, il·luminats per una claror trencadissa.

    Eduard Márquez, «Arnes», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 25

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

embastarespiera