arromançament m

Definició

Acció d’arromançar, que és posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).

El primer llibre en prosa que va escriure era un arromançament lliure de les Odes d’Horaci.

Usos

  • Tot el Quatrecents català és ple de traductors dels clàssics, dels grans italians del XIV, dels historiadors castellans i francesos, que proclamen la dignitat i la dificultat d’aquesta operació en els seus pròlegs. Pensem que arreu d’Europa les literatures romàniques han anat naixent de la traducció: la mateixa paraula roman, que en francès i en italià (romanzo) encara vol dir novel·la, deriva, com és sabut, del mot que al segle XII designava la traducció o arromançament d’un original llatí: el Roman d’Eneas, procedent de l’Eneida; el Roman de Troie, tret d’una complicada tradició de cròniques tardanes sobre la matèria dels poemes homèrics, etc.

    Lola Badia, El «Tirant», la tradició i la moral (Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003 [1993])

Tema de la setmana

Paraules provinents de ‘Roma’

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

romiatgeromancejar