Sense sobirania, la il·lusió de l’autogovern dins i sota l’Estat espanyol per aconseguir «més i més Estat» es pot assolir reformant l’Estatut o la Constitució. La de l’Estatut ja s’ha fet: tant és que l’aprovi el Parlament amb un 89%, són els espanyols qui el fan al seu gust «cepillado», i tant és el referèndum, el Tribunal Constitucional l’arranarà entre nul·litats i declaracions d’ineficàcia, convertint l’Estatut en un catàleg d’intencions sense força jurídica ni vinculant. És una opció fracassada.

Alfons López Tena, «Il·lusió fracassada» (Avui, 5 d’octubre del 2008)

El cas de la costa de la Marenda i del Cap de Creus és prou il·lustratiu: en aquesta zona els pastors calen foc per a obtenir pastures tendres, però sovint els incendis s’escampen —és una zona extremament ventosa— i arranen el país, que ha patit aquests incendis periòdics vegades i vegades. D’aquesta manera, el sòl, despullat de vegetació, s’ha erosionat en molts llocs fins a deixar grans extensions de roca nua.

Oleguer Sarsanedas, Per què es destrueix la natura? (Barcelona: Edicions 62, 1977)