aplom m

Definició

Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions, possessió de si mateix.

Era famosa pel seu aplom i la seva sagacitat en els negocis.

Etimologia

D’aplomar, ‘valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d’assegurar-ne la verticalitat’, de plom, del llatí plumbum, mateix significat. Més mots de la mateixa família són desplomar, plomer (o plomaire) i plumbi.

Usos

  • Compartirem misteris i desigs
    d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
    de temps que algú permetrà que visquem.
    Compartirem projectes i neguits,
    plaers i dols amb dignitat extrema,
    l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

    Tot això junt, i més, ha de donar-nos
    l’aplom secret, la claredat volguda.

    Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)
  • Va ser el John qui va dir-me: casa’t. Em va sorprendre i em va fer ràbia que fos ell qui m’ho aconsellés, però, al cap dels mesos, li vaig fer cas. Quan vaig venir a veure’t, t’ho vaig dir, et vaig ensenyar el paper del jutjat i vaig llegir la teva sorpresa i el rebuig, i vaig anar-me’n de pressa per no escoltar les teves paraules. Em va faltar aplom per fer-ho públic i convertir-ho en una gran celebració.

    Maria Barbal, País íntim (Barcelona: Columna, 2005)

Tema de la setmana

Mots derivats d’elements químics amb motiu dels 150 anys de la taula periòdica dels elements

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aurèolacarburant