Definició
Locució que s’usa per a expressar que algú, només arribar a un lloc, aconseguix de seguida tot allò que s’havia proposat i li ix bé.
És que tu vols aplegar i envasar i això no pot ser, fill meu. En esta vida les coses hi ha que guanyar-se-les a pols.
Aquesta expressió és d’ús habitual en el parlar d’Alcoi, com també ho són les locucions equivalents aplegar i poar i aplegar i besar l’anella. A l’Horta de València s’usen aplegar i besar la pau i aplegar i fényer. Totes elles equivalen a la locució arribar i moldre, usada per la llengua estàndard.
Etimologia
«Cal aclarir que la major part de valencians usem indistintament els verbs aplegar i arribar. L’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra usa la variant arribar i envasar: “Doncs, que què volia? Arribar i envasar? No, home, no. Crega’m a mi”» (Eugeni S. Reig).
Usos
Són molts els que tenen pressa
«A priori» (Cançó de Serafí publicada originalment al diari Ciudad de Alcoy, 15 de maig del 1973)
en aplegar i envasar:
el qui ven, vol fer-se ric
en només dos o tres anys;
el qui fabrica vol traure
l’esquit amb velocitat,
i molts dels que hui es dediquen
una carrera a estudiar,
volen aplegar ben prompte
a la meta ambicionà
per posar-se en la targeta
el títol professional.
Tema de la setmana
La setmana passada va fer 25 anys de la mort del poeta Joan Valls i Jordà (Alcoi 1917-1989). Aquests dies veurem alguns mots i passatges trets de la seva obra, amb l’ajuda del treball «El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls i Jordà: una aproximació» (IEC, 2013), d’Eugeni S. Reig.