Sense estalviar la menor de les concessions —i mentre feia un interessat elogi (el mitjà fa el missatge) de l’abstenció de Minoria Catalana al Senat—, [Amadeu] Fabregat llançava a l’Avui una andanada sense matisos contra la direcció carrillista del PCPV [Partit Comunista del País Valencià]: «La crisi d’identitat del PCPV és tan greu que els seus directors confonen sovint els papers. Després d’haver refrenat l’avanç del fet nacional al si del seu partit fins a la purga i l’expulsió de molts militants, el PCPV va i vota que no a un text del qual és tan responsable com la UCD i el PSOE».

Alfons Cucó, Roig i blau. La transició democràtica valenciana (València: Tàndem, 2002), pàg. 325