anatema m

Definició

1  Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
2  Reprovació completa; maledicció que recau en una persona segons els seus actes o les seves opinions.

El que ha fet Millet al Palau mereix l’anatema de tothom.

Etimologia

Del llatí eclesiàstic anathema, del grec anáthema, ‘ofrena votiva’, esdevingut pejoratiu en grec cristià en el sentit d”objecte maleït’ i, després, de ‘maledicció’. El verb que hi correspon és anatematitzar.

Usos

  • ELIASIB: Anatema contra el savi insensible al sofriment del dèbil, que es tanca a la torre de vori d’una serenor cruel.
    MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
    ELIASIB: Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l’escalfor del seu ventre.
    MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
    ELIASIB: Anatema contra el qui escandalitza els innocents i els simples.
    MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».

    Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)

Tema de la setmana

Mots trobats a la Primera història d’Esther, de Salvador Espriu 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

assedegarengruna