anar venut

Definició

Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa; no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar.
   Amb aquests frens vas venut.
   No li van explicar com funciona la màquina nova i ara va venut i no la sap engegar.
També: trobar-se venut

Etimologia

venut, -uda — Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.

Usos

  • En aquest món hi ha moltes i moltes persones de les que duen corbata i coll i punys, que ademés de fer vida de família fan vida de penya, de despatx, de redacció o del que sigui, les quals tenen un desconeixement absolut de tot el que hi ha i de tot el que passa al mar i a la muntanya. Aquests individus, sortint de les quatre parets ciutadanes, ja van completament venuts i no saben distingir un faig d’una carbassera.

    Josep M. de Sagarra, «La lliçó del mar i la muntanya» (La Publicitat, 1 d’octubre del 1922), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 19
  • Amb poesia, passa com amb totes les coses: la gent cada dia va més venuda. Trobeu xicots de vint anys que us ensenyen uns versos, i en aquells versos hi és tot menys els vint anys de la persona. Vull dir que si hi haguessin els vint anys, hi hauria alguna cosa viva i de debò. Però molta canalla es posa a escriure com si ja fossin una mòmia i per medi d’un aparell la mà de la mòmia anés enfilant un bé de Déu de retòrica rància sense una goteta de sang per animar-la.

    Josep M. de Sagarra, «’Vint cançons’, de Tomàs Garcés» (La Publicitat, 2 de gener del 1923)

Tema de la setmana

Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961) 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

penjamentbruel