albergínia f

Definició

Fruit de l’alberginiera, carnós, de formes i colors diversos segons les varietats, generalment oblong i violaci.

El Diccionari català-valencià-balear en recull múltiples variants: albargina, albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia, albargenya…
   I aquesta endevinalla recollida a Balaguer: «Amb la cua verda i el vestit morat, | una senyoreta ne surt al mercat. | Què cosa és?» = l’albergínia

Etimologia

De l’àrab vulgar al-bedengéna (clàssic badängana), derivat del persa badingan, mateix significat, potser a través d’una forma morisca tardana albergina. Del català va passar al francès aubergine i del francès a l’anglès britànic.

Usos

  • Enguany, en la meua horteta ecològica, no hi ha hagut manera de collir ni una sola albergínia. El drama ha estat complet, perquè les alberginieres han crescut d’una manera colossal, com si hagueren canalitzat tota la força botànica en la biomassa fotosintètica (ja sabeu què vull dir), i, en canvi, s’hagueren oblidat de florir i fructificar. I per més que preguntava, ningú no em sabia dir el perquè: «Mai no he sentit que s’haguera de fer res a les albergínies», em contesta un llaurador de Benifaraig, amb una punta de befa. «Això és que ara tot són plantes híbrides i alguna cosa els has tocat que se t’han fet aixina». És a dir, enormes i estèrils.

    Martí Domínguez, «Entremès sobre l’albergínia de Cervantes» (El Temps, 17 d’octubre del 2006)
  • Comparem ara aquest rebuig al canvi visual amb el nul rebuig que provoquen els canvis de sabor. Des de fa temps, les naronges, les taronges i les mandarines que comprem al supermercat —els cítrics en general— són cada cop menys àcids, més dolços; les mostasses que es venen a Espanya no et pugen al nas, com haurien de fer; cada cop costa més trobar raves que sàpiguen a rave; fins les albergínies han perdut part de la seva agradabilíssima amargor.

    Quim Monzó, «Ovelles amb pell de zebra», dins Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Barcelona: Quaderns Crema, 2010)

Tema de la setmana

Els arabismes són mots o girs de l’àrab emprats en una altra llengua. En català en tenim una bona pila… sobretot com més al sud anem del domini lingüístic, a causa de la llarga presència sarraïna. Aquesta setmana veurem uns quants manlleus de l’àrab. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

encendre's com un lluquetcatifa