Definició
Tubercle comestible de la xuflera, ovoide, de la mida d’un petit cigró, bru per fora i blanc per dins, dolç, amb el qual s’obté l’orxata.
També: xufa
Etimologia
En català antic significà ‘burla, falòrnia, cosa de per riure’, derivat de l’antic xuflar, ‘bromejar, trufar-se d’algú’, del llatí arcaic i vulgar sīfĭlare, sūfĭlare, llatí clàssic sībĭlare, ‘xiular’; la variant sobretot valenciana és xufa, per influx de trufar; l’aplicació al tubercle vingué de la seva apreciació com a producte de poc valor, ridícul.
Usos
La xufla només pot plantar-se al voltant de la capital valenciana: necessita la seva terra sorrenca, el seu volum d’aigua i el clima càlid i humit; però és sobretot el factor humà i la saviesa dels seus agricultors el que possibilita que l’Horta sigui l’únic lloc on es fa xufla a Europa. Només els pagesos d’aquesta zona coneixen l’art de cultivar aquest tubercle, sovint considerat una mala herba a la majoria de països, i només a València hi ha les infraestructures capaces de tractar-lo i convertir-lo en el producte que permet fer orxata.
Oriol Lapeira Portús, «La xufla: quan tot queda a casa» (La Mira, 17 de febrer del 2024)La xufla és present al País Valencià des de l’arribada dels musulmans a la península Ibèrica durant l’alta edat mitjana. Ja els antics egipcis la conreaven a la vall del Nil, en terrenys arenosos propers al riu, i la consumien bullida en cervesa, segons relatava Teofrast al segle IV aC a Història de les plantes. D’Egipte es va estendre al nord d’Àfrica i va travessar el Mediterrani amb les onades islàmiques. Documents del segle XIII deixen constància que a l’incipient regne de València ja es consumia la «llet de xufes», el precedent de l’actual orxata, que podria remuntar-se a èpoques anteriors.
Oriol Lapeira Portús, «La xufla, el tubercle més arrelat de València» (La Mira, 12 de febrer del 2024)
Tema de la setmana
Mots que trobem a La Mira, i més que en trobareu quan us hi subscriviu!
Avui arribem dins una familia de plantes particulars, les ciperàcies. Amb la xufa, hi ha une tija sota terra, un rizome filiforme amb tubercles terminals grossos (cigró) i dolços. La tija aèria es triangular amb 3 o 4 fulles i una ombel.la de flors. El CYPERUS esculentus variété sativus es la base de l’orxata i tothom coneix el CYPERUS papyrus dels antics egipcis, actualment una de les plantes aquatics (1,5 m fins a 2,4m) les més guapes.
Els francesos parlen de souchet o amande de terre.
Xufla ho havia sentit a dir fa anys i es referia a una bufetada.
Quan et claven molt per a una cosa, també diem “Quina xufla!”. Està recollida aquesta expressió?
El DCVB a ‘xufla’ recull aquests significats més, a banda del del tubercle:
3. Bufetada o altre cop violent donat amb la mà (Empordà, Tortosa, País
Valencià).
4. Ventositat sense soroll (Cast.).
5. Mentida (Empordà, Tortosa).
Potser l’accepció 3 (‘bufetada’) es pot entendre, per extensió, en aquest sentit que dius, com també podries dir, en un context similar, “Quina castanya!”
A Menorca, en deim xufleta amb e tancada.