xuetó -ona m i f

Definició

Xuetó -ona remet a xueta, que segons el DIEC és ‘descendent de jueus mallorquins convertits al cristianisme’, però segons el DCVB té unes altres accepcions desqualificadores: ‘persona astuta, embullosa, enganyadora’ (només a Menorca?), ‘dona bruta, deixadota’.

Etimologia

Aparentment, derivat diminutiu de xueta, però probablement el procés ha estat invers: xuetó és deformació vulgar de juetó (forma medieval que significava ‘jueu petit’, ‘fill de jueu’, derivada de jueu de la mateixa manera que llobató de llop i corpetó de corb), i xueta es deu haver format per regressió damunt xuetó (DCVB).

Vegeu ací què en diu Joan Coromines

Usos

  •    —Betzols, ganàpies! Si continueu així, me n’aniré de bon de veres. No sabeu tractar amb senyores!…
       —Silenci! A callar tothom! En Rodolf ja s’ha acabat d’empassolar el seu conyac. Cambrer, vagi amb compte, li cobri a ell el que s’ha begut. Després sempre diu que venia convidat…
       —Que en sou, de xuetons! Sempre aneu rere la pela. No canviareu mai, hi hagi el règim que hi hagi.

    Miquel López Crespí, Vida d’artista (Gaüses: Llibres del Segle, 1995), pàg. 30
  • Perquè ses «tres-centes mil putes del dimoni» sí que les he sentit anomenar sovint i «Me cag amb sa puta», també… Mestre Pedro sempre diu aquesta paraula, puta món, repeteix, i sovint se queixa que li fa mal «es puta peu». Decidesc preguntar-ho a n’Aina Maria S., que era la insultadora de na Francisca A.
       —Aina, per què li dius xuetona a na Francisca?
       —Perquè ho és.
       —Què és?
       —Xuetona. Es xuetons no són com noltros.
       —Què vol dir que no són com noltros?
       —Això que te dic. Que fan xuetonades.
       Encara ho vaig entendre menys. I quines eren les xuetonades?

    Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 61

Tema de la setmana

Mots que trobem a 1.111 llamps i pestes, d’Antoni Rodríguez Mir, un recull d’insults antics i moderns «per saber i descobrir, per riure i sorprendre’s, per valorar i recordar i fins i tot per sentir-se interpel·lat», en paraules de Caterina Valriu.

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vatua!caragirat -ada