Definició
De poc seny, curt d’enteniment; persona que fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest (també és freqüent ximplet, sobretot a Catalunya).
Si et quedes cada dia dues hores més a la feina, ja ets ben ximple. Que et penses que t’ho agrairan?
El meu noi és ben ximplet de no haver agafat ni un trist jersei i venir així al castell, en mànigues de camisa.
Etimologia
Variant palatalitzada de simple, amb intensificació fonètica i semàntica del mot, del llatí simplus, doblet de simplex, -icis, mateix significat. Mots derivats: ximplejar, ximpleria, ximplet.
Usos
No manca gent que creu que Hitler no va ocupar l’Àfrica del Nord perquè el general Franco no li va donar permís de pas per Espanya. El món és un lloc ple de ximples i la immensa majoria estan mal informats. Si Hitler no va anar cap a l’Àfrica del Nord fou perquè Hitler era un dement i en aquell moment la seva demència anava orientada cap a altres horitzons.
Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 481Jo estava tranquil·la sense l’Estel, però tots els de casa veien que havia desaparegut i ho van trobar sospitós. No van trigar a descobrir què se n’havia fet. «Ets ben ximpleta!», va riure la padrina quan em va enxampar amb la regadora sobre el petit túmul. «Ara sí que se’t farà malbé.» Havia vist un tros de mà de la nina que sortia de terra com suplicant l’indult. La vam desenterrar. La padrina tenia raó: l’Estel tenia el vestit brut de fang i tota ella s’havia descolorit.
Miracle Sala, «La nina i el nen», dins La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017), pàg. 84
Tema de la setmana
Insults i penjaments
També diguem ‘albercoc’. I, d’albercoc, albercocat.