L’amor físic és l’origen i el resum de tots els altres amors. Com els diners, no sembla important fins que manca. L’encaix dels cossos pertany al país de l’amor, que és un país de silencis i d’escalfor; l’encaix de les intel·ligències pertany al país de l’amistat, que és un país de xerrameca, i entre una dona i un home no és impossible però és poc probable.

Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla (Barcelona: A Contravent, 2009), pàg. 102

La llibertat, en una plaça —en l’àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen referir-se a res més. L’home del Mediterrani porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de l’especialitat. Per això el Mediterrani és, essencialment, una pedrera fèrtil de tribuns: tribuns de la plebs, en uns casos, o tribuns de la tirania, en d’altres. Però sempre tribuns: oradors, xerraires, xarlatans.

Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)