Definició
(col·loq.) Noi, noia.
Etimologia
Del caló txavale, vocatiu masculí plural de txavó, ‘fill, noi’, d’origen incert, amb alguna possibilitat de relació amb l’àrab xâbb, ‘noi’.
Usos
—I de jornal, què? —va atrevir-se a preguntar.
Toni Cucarella, «La llei de l’embut», Tossal, núm. 0 (1999)
El rostre del tal Durà va adquirir una actitud ofesa.
—I a tu, què més t’ha de donar el jornal, xaval? Estàs sense faena, no? No és prou que te n’ofereixen una. Agarra-la i dóna les gràcies. Igual té el que hages de cobrar. Si vols treballar, ho agarres, i si no et convé ho deixes… Estàs al cas? Tens on triar? Digues: Tens on triar?
—Preguntava només…Però a banda de fer preguntes retòriques, el mag no s’amaga. Assegura recordar perfectament haver regalat un llibre a un xaval marroquí que havia sortit de voluntari a Vic, però diu que no l’associa pas amb el noi desaparegut del Fòrum.
Màrius Serra, Farsa (Barcelona: Planeta, 2006)
Tema de la setmana
Diu en Quimi Portet que els gitanos catalans aixequen la mitjana del país. Demà, com cada 8 d’abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Aquesta setmana veurem uns quants mots d’origen caló o gitano que han passat a la nostra llengua.