Definició
Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra o en un lÃquid, i del que es fa quan es camina o es trepitja a la manera d’un à nec, i també, en sentit figurat, d’un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
També: xapa; xip; xop; xup
Usos
Estirat a terra veies tot de sabates que es movien al compàs de la música. Dues d’home, i al davant dues de dona. Xap, xap. Com una parella d’à necs.
Xavier Fà bregas, «L’envelat» (1976)Però, quan menys ens ho esperà vem, xap!, altre cop vam anar a parar dins la mar.
Joles Sennell, La guia fantà stica (1977)
Tema de la setmana
Onomatopeies