Definició
Designació tradicional del vi escumós criat en cava, obtingut de varietats de raïm adients i que, en destapar l’ampolla, produeix escuma o efervescència natural i persistent, a causa del seu contingut en diòxid de carboni dissolt en estat de sobresaturació.
El xampany s’elabora a la comarca de la Xampanya, a França, i en altres llocs que segueixen el mètode de la Xampanya.
Etimologia
Del francès champagne, del nom de la regió de la Xampanya, al nord-est de França, d’on és l’estil del vi.
Usos
Un bon dia també prou llunyà, uns pagesos espavilats de la regió francesa de Champagne van inventar un vi escumós que revifava els ensopits més recalcitrants. I la gent d’aquí, despreocupada i feliç, en va dir xampany, una paraula de les més perfectes del nostre diccionari, que té la mida exacta de dues síl·labes massisses i un so esponjós i espetegant que ni fet a mida per axampanyar les piules, la coca, els coets i les traques de la nit màgica i jove de Sant Joan. Un mot que ens permet de rebre amb una gatzarosa xampanyada les raquetes victorioses del Roland Garros, que ens convida a fer un xampanyet, havent sopat, a casa de l’amic que fa els anys, i ens obre, deferent, la xampanyeria on entrem de bracet amb l’estimada encabat del teatre.
Joan Solà, «El xampany de Sant Joan» (Avui, 23 de juny del 1994)Fora les penes, visca el xampany!
Jaume Sisa, «Follet trapella», cançó de Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom (Barcelona: Edicions 62, 1996)
Avui s’estrena, avui s’estrena.
Fora les penes, visca el xampany!
Avui s’estrena l’estiu cantant.
La nit de festa s’està acabant.
Còmics i orquestra us saludaran.
Tema de la setmana
«Ja en som, de beneits, els catalans, de deixar-nos perdre la preciosa paraula xampany!», va escriure Joan Solà en un dels seus articles. Doncs per acabar aquesta setmana de mots relacionats amb Sant Joan i retre-li homenatge, la recuperem avui amb totes les lletres.
Jo ja tinc setanta-dos anys. No he sabut entrar encara al club dels que pronuncien la paraula cava. Quan a casa fem una celebració diem que beurem xampany. És el que he sentit tota la vida.
Ahir vaig menjar coca i vaig beure xampany.
Molts catalans que s’entesten a dir-ne CAVA en lloc de XAMPANY, quan els preguntes com s’ho fan per a anomenar l’equivalent de XAMPANYER/RA (ofici), XAMPANYERA (recipient per a mantenir-ne fresca l’ampolla), XAMPANYERIA (establiment especialitzat) no se’n surten… Però la immensa majoria persisteixen a dir-ne CAVA…
Quanta raó, Joan!
M’agradaria rebre informació sobre la procedència del mot “cava” fent referència a eixe vi tan bo que ens prenem (quasi sempre a l’hora de celebrar qualsevol circumstància mereixedora de celebració). És clar que es tracta d’un vi criat en cava, però jo sempre l’he conegut com xampany. La cava –per a mi– és el lloc on es cria el vi.
Segons la Viquipèdia (entrada ‘cava‘), “El 1972, arran del conflicte amb França per la denominació protegida xampany, es va constituir el Consell Regulador dels Vins Escumosos que va llançar la marca Cava recollint el nom comú ja utilitzat de vi de cava, per les caves subterrànies on reposa i que ja havia aparegut en les normes de comerç dels vins escumosos i gasificats de 1959.” Però com defensava Joan Solà a l’article que reproduïm avui, una cosa és el que consti a l’etiqueta de l’ampolla (per imperatiu legal, que diria aquell) i una altra de ben diferent el que en vulgui dir la gent.