Definició
Anar o estar a la vora.
Vorejava el riu cercant les restes de la barca accidentada.
El que ens va dir voreja la calúmnia.
Voreja els setanta anys, però sembla més jove.
Etimologia
De vora, del llatí ora, mateix significat, originàriament plural neutre d’os, oris, ‘boca’, usat com a substantiu singular en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en català antic.
Usos
Els qui envers el 6 d’octubre del 1934 vorejàvem la vintena, es pot dir que des de llavors només hem vist calamitats. Potser això ens ha fet més cavil·losos que altres generacions que han conegut una joventut més plàcida. I una de les coses que ens ha fet rumiar més, és per què el nostre país ha estat arrossegat a un Desastre Nacional com a coronament —fet d’un absurd delirant— de la seva Renaixença.
Joan Sales, «Els òrsides» (Quaderns de l’Exili, núm. 12, març-abril 1945)
Una de les causes crec que és l’Eugeni d’Ors.La drecera de Castel de Olivo voreja una vall ampla i erma, que té al fons un aiguamoll salobre. Hi viuen centenars, potser milers de gripaus de diverses espècies, grans, mitjanes i petites. Cada un donava la seva nota distinta, clara, precisa: un tritlleig màgic de campanetes de cristall. La nit sense lluna feia brillar totes i cada una de les seves estrelles, distintes, clares i precises com aquelles notes.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 48
Tema de la setmana
Aquesta setmana celebrem el centenari de Joan Sales