Definició
(col·loq) Mira, procura.
Ves si n’ha tinguda, de mala sort: va comprar la casa el 2006 i ara ha perdut bona part del seu valor.
Ves que no t’ho torni a sentir dir, això.
També pot indicar una exclamació d’atenció o d’estranyesa:
Ves que vinc!
Ves qui ho diria, que sou germanes: no us assembleu gens.
Havia tornat a perdre les claus, ves.
Ves, no trobava el setrill, i el tenia davant del nas.
Etimologia
Ves és una contracció de veges, segona persona de l’imperatiu del verb veure; es pronuncia amb e oberta i no s’ha de confondre amb vés, amb e tancada i accent diacrític, que és la segona persona de l’imperatiu del verb anar: Vés a veure qui hi ha. Ara vés a casa, per avui ja has treballat prou.
Usos
La Núria es va mirar la seva amiga en silenci, mentre queixalava la poma que duia per esmorzar:
Núria Pradas, La noia de la biblioteca (Barcelona: Columna, 2014)
—Què li veus?
—Ja t’ho diré, el que li veig. Que no t’adones com ens refrega pel nas aquest panet tou que du cada dia per esmorzar i l’unça de xocolata negra?
—Ves!, perquè a casa seva tenen pastisseria.Sempre he estat rareta: a l’institut vaig triar les assignatures de ciències pures per anar a petar després a la carrera de periodisme. M’agradava escriure i no em penedeixo de l’opció triada (no cada dia, almenys), però em vaig resistir tant com vaig poder a abandonar definitivament les integrals i les derivades. Les matemàtiques em seduïen, ves.
Eva Piquer, «Cada dos per tres» (Avui, 3 de desembre del 2006)
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb el verb veure