Definició
Exclamació que denota sorpresa, indignació, enuig, etc.
Vatua l’olla! M’han pispat la cartera!
Etimologia
Vatua és una variant de voto a i admet múltiples complements, segons recull el Diccionari català-valencià-balear: «Vatua o Voto a és una frase incompleta; la frase completa és Voto a Déu o Voto a Cristo, i aquestes dues expressions, considerades blasfemes, s’han deformat per eufemisme en moltes maneres, com és ara vatua dell, vatua nell, vatua deuxes, vatua el món, vatua dena, vatua dènia, vatua redell, etc. Després, posats a deformar, la gent ha substituït els noms de Déu i de Crist per altres noms que es puguin ofendre més innocentment, com vatua Judes!, vatua Adam!, etc., i ja en pla humorístic han format locucions més complicades amb noms comuns, com: vatua el ret de la Sila!, vatua l’olla!, vatua la pell d’una grua!, etc.»
Usos
Hem d’agrair al Cel viure en un país on els pagesos somriuen beatíficament quan la meteorologia els malmet les collites. I on els taxistes, quan un autobussaire els talla sobtadament el pas, exclamen: «Vatua l’olla!» A qualsevol altre país, un taxista al qual li passés el mateix, hagués dit, amb grans crits i de forma breu i efectiva, que la mare de l’autobussaire es guanyava la vida fent allò que se’n diu comerç carnal.
Quim Monzó, «Vade retro, TV3», dins El dia del senyor (Barcelona: Quaderns Crema, 1984)Eren ja en ple trajecte, fora vila. No havia de fer res més que esperar. Esperar que algú se li acostés abans d’arribar a Montcada i li digués: «Aquest fum no és bo per als pulmons, oi, mestre?» I ell havia de contestar: «Per això no fumo, senyor». Bajanades. Bestieses. I a partir d’aquell moment, tornar a esperar instruccions. És que havia de passar-se la vida rebent instruccions, vatua l’olla? Qui havia de ser el contacte? Potser aquells dos homes del fons del vagó.
Jaume Cabré, La teranyina (Barcelona: Proa, 1984)
Tema de la setmana
Ja sabeu que de tant en tant teniu la paraula vosaltres, literalment: micro obert per als subscriptors. El mot d’avui ens l’han suggerit Magda Arrufat, de Gelida (Alt Penedès), i Ariadna Borràs i Roig.