Quan la mare, al cap de mitja hora d’haver-me ficat al llit, tornava a l’habitació per interrompre la meva lectura i apagar el llum amb una «Ja n’hi ha prou!», interpretava —ja aleshores— el paper de nen que dorm, i tan bon punt la meva mare havia girat l’esquena, treia de sota el coixí un llum minúscul i continuava llegint fins a les tantes de la matinada amb el cap amagat sota la vànova i els llençols per tal que ni un petit raig de llum pogués descobrir la meva primera activitat transgressora. Vaig llegir molt, sota els llençols!

Josep M. Pou, «Llegir per resistir» (Lletres, juliol/agost 2003)