Definició
Gran multitud o quantitat; excés.
A la manifestació hi havia una mala fi de policies.
Origen
És una expressió pròpia de les Illes, però perfectament exportable a la resta del territori com a alternativa al «sens fi», no gaire ben girbat.
Usos
Una nit d’estiu de fa uns deu anys el conviden a una festa a un casal de foravila d’uns amics seus. La filla dels seus amics fa trenta-cins anys. Li presenten molta gent. Li crida molt l’atenció una senyora guapíssima de mitja edat que li han presentat com una estrangera estudiosa del català. Ballen plegats i ell se sent totalment fascinat per aquella dona com no ho havia estat mai de la vida. I comencen a sortir plegats. I ell s’enamora com un boig. I ella també. I en una de les llarguíssimes converses surt tota la història de l’al·lota.
Biel Mesquida, Doi (Barcelona: Empúries, 1990)
—Era la seva filla.
—Exacte: sembla una història de tragèdia grega.
—Mallorca és una illa quasi grega, deia Llorenç Villalonga en algun dels seus escrits, i jo et puc assegurar que dins la salobror d’aquesta illa coven, moren i es fossilitzen una mala fi d’històries crues crues.
Tema de la setmana
Una mala fi de maneres de dir ‘molt(s)’
Sóc lector entusiasta de la vostra pàgina, feu una gran tasca de divulgació de la nostra llengua i us animo a seguir.
He llegit l’apartat de mots per dir “molt(s)” i penso que potser s’hi podria afegir “un tou”, expressió molt corrent al meu poble, a Corbera de Llobregat i fins i tot a Molins de Rei, i l’he sentida també a Cervelló i Vallirana.