He rebut un llibre de cobertes de color de pèsol, bon paper, grans marges, lletra excel·lent. Aquest llibre porta al peu de les cobertes el nom de la llibreria Champion, de París. És, aquesta llibreria, un cau revellit, ple de prestigi, atapeït d’estampes antigues i d’edicions magnífiques. Aquella casa era un lloc de reunió dels arqueòlegs de fama i dels literats una punta pansits, indrets d’erudició, de bibliofília, d’entusiasme descolorit i contingut.

Josep M. de Sagarra, «Josep Sebastià Pons» (La Publicitat, 7 de febrer del 1926), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 524

   —Saps qui era Vermeer?
   —Qui?
   —Un pintor de per Rússia o Londres. Un que té un retrat molt bonic d’una dona jove vista de perfil, que porta una arracada que és una perla de bellesa imantada.
   —I tu com ho saps? —Pelai començava a notar-se un punt de mareig.
   —Que m’ho va contar Mariona! Ja ho veus: poemes, roses, perles, una cultura, una categoria. I en què han parat les nostres converses, Pelai? Ni sabem què és l’amor, la cultura, o no ho sabem plegats i les nostres vides es bifurquen. Ai, Mariona, que en tens, de raó!

Baltasar Porcel, Cada castell i totes les ombres (Barcelona: Edicions 62, 2008)