ullprendre v

Definició

1  Encantar, embruixar, amb la mirada.

La bruixa ullprengué el príncep.

2  Fascinar per la seva bellesa, etc.

Aquella noia el va ullprendre.

Van quedar ullpresos per la bellesa de Roma.

Etimologia

D’ull (del llatí ŏcŭlus, mateix significat) i prendre (del llatí vulgar prēndĕre, llatí clàssic prĕhĕndĕre, ‘agafar; copsar’).

Usos

  • M’ullprèn el ròssec
    d’una estrella de mar.

    ¿O és la fletxa del peix
    que s’empassa la lluna?

    ¿O un llapis de colors
    que em dibuixa una platja
    entre els llavis?

    Maria Mercè Marçal, «Endevina, endevinalla», dins Sal oberta (Barcelona: Edicions del Mall, 1982)
  • El sol es pot pondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s’ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit perpètua. Fes-me mil petons, després cent, després mil més, després altra vegada cent, després altres mil encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n’embullarem el compte per no saber-lo o perquè cap envejós no ens pugui ullprendre quan sàpiga que han estat tants els petons.*

    [*El coneixement exacte dels béns propis podia posar en perill la felicitat i induir els envejosos a provocar el malefici del mal d’ull.]

    Catul, Poemes, V (Barcelona: Quaderns Crema, 1999), edició i traducció d’Antoni Seva, pàg. 67

Tema de la setmana

Verbs formats a partir de parts del cos

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cabotejarestomacar