Definició
1 Encantar, embruixar, amb la mirada.
La bruixa ullprengué el príncep.
2 Fascinar per la seva bellesa, etc.
Aquella noia el va ullprendre.
Van quedar ullpresos per la bellesa de Roma.
Etimologia
D’ull (del llatí ŏcŭlus, mateix significat) i prendre (del llatí vulgar prēndĕre, llatí clàssic prĕhĕndĕre, ‘agafar; copsar’).
Usos
M’ullprèn el ròssec
d’una estrella de mar.¿O és la fletxa del peix
que s’empassa la lluna?¿O un llapis de colors
Maria Mercè Marçal, «Endevina, endevinalla», dins Sal oberta (Barcelona: Edicions del Mall, 1982)
que em dibuixa una platja
entre els llavis?El sol es pot pondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s’ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit perpètua. Fes-me mil petons, després cent, després mil més, després altra vegada cent, després altres mil encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n’embullarem el compte per no saber-lo o perquè cap envejós no ens pugui ullprendre quan sàpiga que han estat tants els petons.*
[*El coneixement exacte dels béns propis podia posar en perill la felicitat i induir els envejosos a provocar el malefici del mal d’ull.]
Catul, Poemes, V (Barcelona: Quaderns Crema, 1999), edició i traducció d’Antoni Seva, pàg. 67
Tema de la setmana
Verbs formats a partir de parts del cos