Després d’un encontre amb les tropes d’O’Donnell, a la Sénia, on Cabrera tingué la mala sort de caure sota el seu cavall, arribaren a Xerta a la matinada. El comte de Morella reveia, ara, les terres nadiues, les hortes ubèrrimes de l’Ebre, les masies amb quatre palmeres al costat. Avançaven lentament, deixant una densa polseguera al darrere, car a part de la tropa i de la cavalleria, hi havia els carros de la intendència i els de les famílies que preferiren seguir, temoroses, la sort de llur ídol.

Joan Perucho, Les històries naturals (1960)

No em vull fixar en les misèries ni la mala educació de certa gent. He vingut decidit a ser feliç i ajagut ran de mar m’abandon a la contemplació.
   Un cos jove i ubèrrim, torbador, italià, sensual, emergeix de les aigües com una dea, una musa. Va amb tres companyes més.

Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 44