A la porta de l’edifici hi ha un cartell que ofereix un equip de home cinema, una màquina d’envasar aliments al buit i una enciclopèdia de les herbes remeieres. Tot a un preu de ganga. La Monsti baixa.
   —Ei, el teu pare es ven tot això?
   —Sí.
   —La teva mare l’ha convençut?
   —Sí. És per la meva mare.
   —Ual·la, la teva vella! Al final ho ha aconseguit.
   —Sí, sí.
   —I ja no comprarà cap trasto més?
   —No.

Anna Manso, Canelons freds (Barcelona: Cruïlla, 2008)

   —He acabat la gatera.
   L’Arnau posa les mans als braços de la cadira i estira la columna amunt.
   —Vaig a veure-la.
   I s’aixeca. M’aixeco i el segueixo.
   Ell surt al rebedor i gira a la dreta per entrar a l’habitació de la gatera. Entra i fa: Ual·la. S’hi queda al centre i fa una volta de 360 graus, lenta, sobre si mateix.
   He pintat el cel blau i poques roselles sobre una gran extensió verda. Hi ha un mirall perfectament rodó al centre de cada paret i una petita tempesta pintada enfront de la gatera.

Muriel Villanueva i Perarnau, La gatera (Badalona: Ara Llibres, 2010)