Jo també havia vist els soldats caminant, retrocedint, deixant-se caure rendits per la immensa fatiga física i moral pels camins fressats en els boscos suaus dels turons del Maresme. No m’havien semblat ni especialment joves ni especialment vells, però jo tenia dinou anys i havia viscut la meva adolescència amb el teló de fons d’una guerra perduda.

Maria Aurèlia Capmany, Pedra de toc (1970)

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Jacint Verdaguer, «El Virolai» (1880)