Santiago Forné (Castelló de la Plana, 1959) ha escrit una novel·la [La dona infidel (Barcelona: Quaderns Crema, 2002)] que transita per un espai molt reduït, amb uns episodis mínims i gairebé immòbils a pesar que la protagonista viatgi a Bolonya, Sicília i París, a pesar que els dos àmbits geogràfics principals de l’acció siguin València i Barcelona: al capdavall, Forné s’insereix conscientment dins de la tradició de la novel·la psicològica francesa, que demana molt poc moviment, una trama argumental diminuta i que només trafica amb matisos sentimentals o afectius, tropismes del cor que s’escorcollen detalladament.

«Tropismes del cor» (El País [Quadern—Catalunya], 31 d’octubre del 2002)